Viatges, Llibres, Reflexions, Imatges, Musica, Filosofia, Literatura, Política, Miscel·lània, Blog de Viatges
divendres, 24 de desembre del 2021
La rifa de Nadal arriba a Pachà !
"(...). El dret inalienable del poble és l'enveja i, gràcies a l'enveja, tota la democràcia civilitzada rutlla! D'aquesta manera el poble somnia, i la gent es presenta als concursos, i compren números de totes les loteries i rifes, estatals, nacionals i comarcals... El poble ha de tenir les seves fantasies, sí senyor, i creure fermament que un dels seus, potser un dia i gràcies a la sort, serà un privilegiat. Per això els mostrem, en imatges, tanta bellesa*...(pàg.176) (...)"
dijous, 23 de desembre del 2021
El Covid torna a guanyar la rifa d'aquest any !
Ahir va haver la rifa de Nadal. Un impost què surt de gratis al Estat, en aquests temps pandèmics. Un Nadal que sembla que ja no serà el que volíem. Restriccions. Sembla que las vacunes no acaben de immunitzar a la població. A les UCI hi ha molta gent que no s’ha vacunat. Però malgrat el “passaport Covid” molta gent no acaba de vacunar-se, ja sigui per conviccions i altres per pors. El resultat es un nou rebrot que es tradueix en un augment de malats els hospitals i a les UCI.
Per què, quina diferència hi ha entre els negacionistes de les vacunes i aquells que no s’ha la volen posar perquè addueixen tota mena de explicacions –racionalitzacions- per no posar-se-la? Si parlem de drets, per què el dret de qui no vol posar-se-la ha de prevaldre per de munt d’aquell que si s’ha la posada? En un cas, posa en risc la salut dels que l’envolten i a ell mateix. No s’ha de fer res, en aquests casos? Ja sé que això es molt delicat. La llibertat ha de tenir prioritat, però també la salut. Com vivim en societat, i no en una illa aïllada, s’ha de posar en valor el be més ampli, potser això es una visió molt utilitarista (J.S.Mill), però no es menor les conseqüències de cridar llibertat a costa que la resta es posin en risc, perquè un volgui gaudi de la seva llibertat.
dimecres, 22 de desembre del 2021
Sevilla-Barça: El Sevilla dona una mica d'oxigen al Barça
dimarts, 21 de desembre del 2021
Destitució o Substitució?
Sembla que si el Govern fa alguna cosa, be o malament, sempre es motiu per desencadenar un allau de critiques. Aquestes crítiques no son mai neutres, totes porten un esbiaix ideològic. Què un govern, canviï a Trapero de la cúpula del Mossos, tindria que ser un acte normal, però, desprès del 1-O (2017) res ja es normal a Catalunya. Trapero va ser portat els Tribunals per destruir-lo a ell i la Institució. La seva defensa va ser una bufetada contra els que el volien destruir, Pérez de los Cobos i companyia. Va ser absolt. Però el mal estava fet. El van restituir del càrrec. Les seves afirmacions de què tenia un pla per detenir al Govern de la Generalitat, si calia, va ser el detonant. I ara, el Conseller Elena, el destitueix segons uns i el substitueixen segons el Govern (ERC i Junts) i posa el seu lloc a Josep Maria Estela com nou Cap dels Mossos d’Esquadra.
Pensar que aquesta substitució es per fer feliç a la CUP és inversemblant, perquè la CUP mai estarà contenta amb res. Mai a aprovat uns Pressupostos, mai donarà el seu vist-i-plau a res. Així què voler relacionar-los simplement, es voler posar llenya al foc, munició per el PSC.
Ressenya: La societat pal·liativa de Byung-Chul Han
Byung-Chul Han, La societat pal•liativa. El dolor avui. Trad. David Torres Sanz. Herder Editorial. Barcelona, 2021.
El llibre, és una instantània, una més, que Han, a través dels seus llibres vol fer de la nostra societat actual. Han interpreta el dolor com allò que ens fa humà. Al llarg del breu assaig (88 pàgines) interroga a diferents autors, per explicar què vol dir el dolor avui. Per les seves pàgines, apareixen Heidegger, Nietzsche, Jünger i d’altres, per parlar del dolor i el seu significat.
La tesi de Han és que la nostra societat no vol parlar del dolor. Li fa pànic la sola idea de poguer sentir dolor. I es per això que la nostra societat postmoderna, voldria abolir-les de totes les esferes el dolor. Per això, el títol de l’obra: La societat pal•liativa. Anestesiar-se és millor que patir dolor. El nostre sistema neoliberal, exalta la positivitat, mentre el dolor suposa negativitat. Una societat que nega el dolor, podrà dir Han: “Qui pretengui eradicar tot dolor haurà d’eliminar també la mort” (pàg.88). Aquesta es la promesa de biotecnologia actual. Han sentencia el que vol dir això: “Però una vida sense mort ni dolor ja no és una vida humana, (...)” (pàg.88).
En aquesta societat del rendiment i la positivitat a tota costa, el dolor, la malaltia i la mort son la triada malèfica que cal esborrar de qualsevol equació. El rendiment, la productivitat, el consumisme, son la triada virtuosa. Per això, la medicina actual té com objectiu eradicar aquella triada malèfica. El empresari de la pròpia vida, es a dir, cadascun de nosaltres, no podem aturar-nos per res, i menys per el dolor. La paradoxa de tot plegat és que qualsevol persona, veu al seu televisor una quantitat ingent de gent que mort per accidents, guerres, conflictes de tota mena, a les pel•lícules, els morts ja no conten, les males notícies, son rebutjades passant a un altra canal més amable.
Tant dolor que hi ha al mon i el resultat no es més solidaritat amb aquells que pateixen, si no, un replegament a dins d’un mateix. Voldríem blindar-nos contra allò que ens dona por. L’altre s’ha convertit en l’enemic. Qualsevol pot infectar-nos. Cal establir separacions, la nova biopolítica –G.Agambe-, troba aliats inesperats a la societat. Quarantenes preventives son acollides de la millor manera possible.
El neoliberalisme, ha trobat un filo inesperat i profund. La nostra societat te por. Una por què abans, amb allò que dèiem “societat sòlida”, podíem reconèixer fàcilment, malgrat que l’enèmic cal construir-lo. Però ara en aquesta “societat líquida”, l’enèmic està per tota arreu. Es com diu Z.Bauman, una societat assetjada. Les nostres pors no poden ser curades amb píndoles. Si amb aquella societat sòlida, hi havia un horitzó d’emancipació, ara mateix, sembla que l’horitzó és el de la submissió.