Arte y música (X)

 

Dia Internacional contra l' Esclavitud Infantil

 Dia contra l' esclavitud infantil: Esclaus invisibles

Iqbal Masih

CUADERNO DEDESARROLLO LECTOR 

La República no està morta!

 

Avui fa noranta anys de la proclamació de la República. La resta és història, una història plena de furor i guerra. D’una dictadura interminable (1939-1975) i una Transició què va blanquejar a tota l’etapa anterior. La Constitució del 1978, el cop d’Estat del 1981 què va canviar el rumb, escorant-se a la dreta. ETA i el terrorisme i la resposta del Estat amb el GAL. Els anys de creixement gràcies al totxo i a l’economia d’amics, ens va fer pensar què vivíem en el millors dels móns possibles. Però la crisi de 2007 ho va canviar tot. Les manifestacions multitudinàries del 11-S a Catalunya, demanant, més autogovern, una Monarquia en decadència, una corrupció sistèmica dins dels partits, especialment greu al PP, una STC sobre l’Estatut de Catalunya, què va impugnar a tota la ciutadania què havia votat en referèndum, va donar el tret de sortida cap d’independentisme. L’1 d’octubre de 2017 és va poder visualitzar els límits del Estat espanyol, amb la repressió inaudita de les forces expedicionàries a Catalunya. Va ser el punt de no retorn, almenys, a una part molt important de ciutadans. El Rei Felip VI, va aparèixer com la figura  d’aquesta repressió. El judici espectacle contra el representants polítics, i unes condemnes retorçant les lleis, per condemnar-los com a càstig  exemplar. Fins ara mateix, en què els nostres representants polítics, estan a la presó o al exili. La venjança segueix. Però la ferida és tan profunda, què de moment no hi ha remei.

La Segona República (1931-1939): 90 anys

 

Eleccions a la CCAA de Madrid

 

Les eleccions de la CCAA de Madrid, cauen molt lluny. La confrontació de la extrema dreta i tot els seus serveis auxiliars -què son molts- i els diferents partits què s'ha anomenen d'esquerres, son una bona caricatura del què és Espanya ara mateix. Una extrema dreta sense complexos, amb uns missatges què encaixen perfectament amb Twitter, sense fons ni perspectiva de projecta, envers d'unes esquerres, què lluiten cadascú per el seu compte. Díaz Ayuso, proclama al quatre vents, que la seva gestió de la pandemia ha sigut una fita amb la gestió de la crisi. S'ho oblida de dir les morts que ha causat la seva política sanitària. 

Pablo Iglesias  va marxar del govern, perquè ja no podia més, però ara es troba  què està en terra de ningú. Más Madrid, no el vol, i menys el PSOE. Amb un candidat que sembla condemnat a la oposició, com Illa a Catalunya. Perquè aquestes eleccions, que son un caprici de la presidenta de la CCAA de Madrid, es juga una mena de eleccions anticipades entre Pedro Sánchez i el PP. Casado ha adoptat un perfil baix per afavorir a la candidata. Mentre Vox, espera tranquil·lament  per poder acaparar una mica de més poder. A Madrid, com la resta d'Espanya, Vox no és un partit de extrema dreta, és un partit espanyol, i per tant, tan homologable com el PP, PSOE, o Cs. 

Recomendaciones musicales

 

Jugant amb els morts [Jugando con los muertos] (de Covid)

 

Confrontació de dades

"Parlem d'una cosa molt seriosa i les xifres són més expressives que les paraules", ha assenyalat Sánchez subratllant que Madrid tenia una incidència acumulada de contagis per 100.000 habitants els últims catorze dies de 325 casos, el doble que la mitjana espanyola, que se situa en 174. Per sobre de 250, ha recalcat, una comunitat està en situació d'"alt risc" i hauria de prendre mesures addicionals, cosa que Ayuso descarta a diferència de Catalunya més enllà de continuar confinant barris –tot i que els controls són mínims i l'activitat continua sent normal.

[Confrontación de datos]

"Hablamos de algo muy serio y las cifras son más expresivas que las palabras", señaló Sánchez subrayando que Madrid tenía una incidencia acumulada de contagios por 100.000 habitantes en los últimos catorce días de 325 casos, el doble que la media española, que se sitúa en 174. Por encima de 250, ha recalcado, una comunidad está en situación de "alto riesgo" y debería tomar medidas adicionales, lo que Ayuso descarta a diferencia de Cataluña más allá de continuar confinando barrios -aunque los controles son mínimos y la actividad sigue siendo normal.