Puigdemont en mans italianes (...de moment)

Carles Puigdemont, detingut a l'Alguer

 

Sánchez Camacho suspèn en geografia i literatura (catalana)

 

"Durant la seva intervenció al Senat, la popular ha assegurat que Ramon Llull era menorquí i que Ausiàs March era gallec. En el discurs en què Sánchez pretenia defensar que el PP està compromès amb la cultura, la història i la llengua de tots els territoris de l'Estat ha deixat en evidència el total desconeixement d'allò que assegurava conèixer i que qualificava de "seu"."(arabalears.cat) 

La senadora designada per l'assemblea de Madrid, s'ha lluït en els seus sòlids coneixement de la literatura catalana. Sembla que va estudiar literatura catalana a l'escola o potser no era aquell dia, o potser no volia passar per setciències davant del seus companys al senat. I desprès volen què les hores de català es puguin fer en anglès! La senadora catalana del PP està a Madrid per fer oblidar el seu paperot al restaurant la Camarga, aquell restaurant on tothom anava a confessar-se i ella escoltava amb molta atenció. I sort que el seu discurs era per reivindicar a personatges que ella repartia per la geografia hispana, sense dir en cap moment que parlaven o escrivien en català (tabú).

No vivim en el millors dels mons possibles (EE.UU)

 

Les imatges sempre son les mateixes. Gent pobre que intenta creuer fronteres per una vida millor. I al altre costat agents del govern -de qualsevol govern- intentant impedir-ho. Imatges que evoquen al contemplar aquestes escenes pròpies de temps foscos, però que amb la globalització, serà el pa nostre de cada dia, mentre la riquesa sigui tan selectiva.  Les polítiques immigratòries semblen calcades, la retòrica es diferent, ja sia de Trump o Biden, de Rajoy o Sánchez, però els pobres a més tenen que suportar les humiliacions per ser pobres. I no, els EEUU no és el país escollit per Déu, ni l'altre extrem del món l'odia per el seu estil de vida, perquè una part de la seva població (11,4%) viu en condicions de pobresa a gravada per l'opulència dels diners i les ostentacions dels rics.

Tocar fondo: La era de la escasez

 Voldria comentar l'article d'Antonio Turiel / Joan Bordera, 2021.09.17, L'era de l'escassetat. La tardor de la civilització (i el trencament de la cadena de subministraments), aparegut a la revista digital ctxt (Context i acció) planteja els límits del nostre creixement. Les dificultats d'extracció de petroli resulta cada vegada més car, des del 2005 el peak oil ja és història. El nostre sistema econòmic, dependent en extrem del petroli, pot començar a tenir els dies comptats. La manca de subministraments de tot tipus, fa uns dies s'anunciava que Seat paralitzava la seva producció per falta de semiconductors (microxips). Aquest exemple, aparentment local, no és més que el resultat d'una falta global de matèries primeres. Es consumeix més ràpidament que s'extreu. Les demandes excedeixen a l'oferta d'aquests components essencials perquè el nostre sistema productiu segueixi el seu voraç cicle. Què podem fer?

[Quisiera comentar el articulo  de Antonio Turiel / Juan Bordera, 17/09/2021, La era de la escasez. El otoño de la civilización (y la ruptura de la cadena de suministros), aparecido en la revista digital ctxt (Contexto y acción) plantea los límites de nuestro crecimiento. Las dificultades de extracción de petróleo resulta cada vez más caro, desde el 2005 el peak oil es ya historia. Nuestro sistema económico, dependiente en extremo del petróleo, puede empezar a tener los días contados. La falta de suministros de todo tipo, hace unos días se anunciaba que Seat paralizaba su producción por falta de semiconductores (microchips). Este ejemplo, aparentemente local, no es más que el resultado de una falta global de materias primas. Se consume más rápidamente que se extrae. Las demandas exceden a la oferta de esos componentes esenciales para que nuestro sistema productivo siga su voraz ciclo. ¿Qué podemos hacer?]

La resposta: "Garantim el subministrament d'aliments, garantim l'aigua neta, assegurem les necessitats locals, relocalitzem la feina, treballem amb materials de proximitat i muntem els sistemes locals i resilients que necessitem, tant de producció d'energia com de tota la resta. Deixem de enlluernar-nos amb les eternes promeses tecnològiques incomplertes i salvem el salvable. Adaptem-nos el que ha de venir igualment. " (Ctxt)

[La respuesta: Garanticemos el suministro de alimentos, garanticemos el agua limpia, aseguremos las necesidades locales, relocalicemos el trabajo, trabajemos con materiales de proximidad y montemos los sistemas locales y resilientes que necesitamos, tanto de producción de energía como de todo lo demás. Dejemos de encandilarnos con las eternas promesas tecnológicas incumplidas y salvemos lo salvable. Adaptémonos a lo que ha de venir igualmente.” (Ctxt)]

Posa en qüestió el model del "Just in Time", model dels últimes dècades, que se sustenta en la següent premissa: "aquest model basat en l'acceleració perpètua i evitar emmagatzemar per estalviar costos. Assumim que només va ser possible mentre sobrava de tot ". Cal, si pensem en el nostre planeta i en el dels nostres descendents, que no podem seguint dilapidant com fins ara. No podem somiar en tecnologies que solucionaran el nostre afany depredador, només existeix aquest planeta, aquests recursos cada vegada més exhaurits. Necessitem començar a viure "la tardor de la civilització", si no volem viure en cap de la civilització. El text de Turiel i Bordera acaben amb aquestes paraules profètiques de Benedetti: "aprofitem la tardor / abans que l'hivern ens escombre [...] aprofitem la tardor / abans que el futur es congeli / i no hi hagi lloc per a la bellesa / perquè el futur se'ns torna gebre. "

[Pone en cuestión el modelo del “Just in Time”, modelo de los últimos décadas, que se sustenta en la siguiente premisa: “ese modelo basado en la aceleración perpetua y evitar almacenar para ahorrar costes. Asumamos que solo fue posible mientras sobraba de todo”. Es necesario, si pensamos en nuestro planeta y en el de nuestros descendientes, que no podemos seguir dilapidando como hasta ahora. No podemos soñar en tecnologías que solucionarán nuestro afán depredador, sólo existe este planeta, estos recursos cada vez más esquilmados. Necesitamos empezar a vivir “el otoño de la civilización”, si no queremos vivir en fin de la civilización. El texto de Turiel y Bordera acaban con estas palabras proféticas de Benedetti: “aprovechemos el otoño / antes de que el invierno nos escombre […] aprovechemos el otoño / antes de que el futuro se congele / y no haya sitio para la belleza /porque el futuro se nos vuelve escarcha.”]

Des de R.T.Malthus (s.XVIII-XIX) ens hem acostumat a sentir cants de sirenes catastrofistes. No s'han complert. No obstant això, tots els estudis científics "independents" comencen a coincidir en la necessitat urgent de posar fi a aquesta carrera esbojarrada i sense sentit que ens està portant el capitalisme de segle XXI. El canvi climàtic com a compendi i conseqüència del nostre desenvolupisme desenfrenat, posa en qüestió no només a nosaltres sinó que posa a les generacions futures en una situació que difícilment serà sostenible. El capitalisme ha superat la pandèmia, però els seus límits s'han posat en evidència. La globalització només beneficia uns pocs, a aquesta minoria que no sembla importar-li un demà, perquè pensen que la tecnologia solucionarà tots els seus problemes, ignorant a la resta, en una ostentació de pensament màgic. Cal erigir i exigir un principi de responsabilitat als nostres governants, i, conseqüentment, als ciutadans que votem en les societats democràtiques, cada vegada més limitades en la seva esfera d'actuació.

[Desde R.T.Malthus (s.XVIII-XIX) nos hemos acostumbrado a oír cantos de sirenas catastrofistas. No se han cumplido. Sin embargo, todos los estudios “independientes” empiezan a coincidir en la necesidad urgente de poner fin a esta carrera alocada y sinsentido que nos está llevando el capitalismo del siglo XXI. El cambio climático como compendio y consecuencia de nuestro desarrollismo desenfrenado, pone en cuestión no sólo a nosotros sino que pone a las generaciones venideras en una situación que difícilmente será sostenible. El capitalismo ha superado la pandemia, pero sus límites se han puesto en evidencia. La globalización sólo beneficia a unos pocos, a esa minoría que no parece importarle un mañana, porque piensan que la tecnología solucionara todos sus problemas, ignorando al resto, en un alarde de pensamiento mágico. Es necesario erigir y exigir un principio de responsabilidad a nuestros gobernantes, y, consecuentemente, a los ciudadanos que votamos en las sociedades democráticas, cada vez más limitadas en su esfera de actuación.]

https://ctxt.es/es/20210901/Firmas/37191/civilizacion-escasez-trigo-petroleo-gas-suministros-antonio-turiel-juan-bordera.htm

Un volcà a La Palma

Les imatges son prou eloqüents per visualitzar el que vol dir viure al costat d'un volcà. No son imatges de illes remotes, sinó a les Illes Canàries, La Palma. La bona noticia es que no hi ha cap persona afectada, malgrat que s'han destruït vuit cases. Sobta el que ha dit el coordinador científic d’Involcan, Nemesio Pérez, ha reconegut en declaracions a la Televisió Canària que l’erupció els ha agafat “per sorpresa” perquè s’ha produït més ràpid del que s’esperaven".

Això demostra que els nostres coneixements, malgrat tot el que saben, encara estem lluny de saber-ho tot. El lloc on ha tingut l'epicentre és a "la Cumbre Vieja  i arriba després d’una setmana en què s’han detectat 25.000 terratrèmols a la zona, que van començar a més de 20 quilòmetres de profunditat però que han anat ascendint progressivament fins a la superfície, fins al punt que han elevat l’illa uns 15 centímetres". El municipi més proper es el Paso, s'ha tingut que evacuar a unes 5000 persones. A la Illa de la Palma hi viuen a prop de 80.000 persones. 

El tipus de volcà: "es tracta d’una erupció fisural de baixa intensitat" (Nemesio Pérez), pròpia d'aquestes illes. A La Palma vàrem tenir el volcà San Juan (1949) i el Teneguía (1971). Els científics pronostiquen que aquesta activitat pot durar un parell de mesos. 

Com les catàstrofes naturals son molt impactant a les xarxes es parla de possibles megatsunamis, així el 16/9/21 a elDiario.es/Canaria parlava sobre aquestes teories. Ara és important ajudar a tothom i especialment a les persones que es quedin sense casa per culpa del volcà. L'altra s'ho pot queda en Iker.

 

Recomendaciones musicales

 

Alcaldada

Es diu alcaldada, aquest tipus de comportament més propi de règims autoritaris. Un amic se'l col·loca a un lloc públic per tindre'l en nòmina. A Madrid s'han a donat que parlen no pas en castellà, si no en espanyol! Així, com no saben de què parlen, posen algú que encara en sap menys. Es evident que a la fotografia no es veu que estan somrient, però ho estan.