Caltagirone- Noto-Siracusa-Catània
Ara mateix son les 21:45h. Estem descansant d’un dia llarguíssim. A les 6:00h el mòbil s’ha posat en marxa. A les 7:00 hora d’esmorzar. Bona part del què hi ha per esmorzar no puc amb ell, però molts companys de viatge sembla que no tornaran a menjar res en tot el dia.
A l’hora prevista sortíem de Caltagirone. Hem enfilat camí cap a Noto, a la província de Siracusa. El trajecte fins a Noto per la ruta SS124 hi ha una distància de 90km, i un temps de 1h30’. La carretera molt revirada, enmig d’un paisatge verd, malgrat la sequera que han patit. El nostre diligent Matteo, ha fet un curset accelerat de lingüística. Ha parlat de la parla siciliana i com hi ha diferències entre Palerm i Catània, per exemple, o bé entre un sicilià i un italià. El sicilià es parla a casa, però no a cap instancia oficial, com passa per exemple a Catalunya. El sicilià té aportacions lingüístiques de tots els pobles que han envaït Sicília des de el grecs, normands, català, àrab, anglès i francès.
En el recorregut, hem vist obres públiques, una carretera que s’ha començat, però que no s’ha sap mai quan terminarà. El paisatge amb les pluges, i l’aigua freàtica fan un paisatge que sembla que no estem tant el sud d’Europa. No hi ha planures, els pujols pugen i baixen i la carretera s’ha adapta aquesta orografia dinàmica. El núvols ens han acompanyat bona part del viatge. S’ha anat trencant a mesura que el sol s’imposava i el cel es feia d’un blau radiant.
Hem arribat a Noto cap a les 10:00h. Hem parat a la Via Pola, davant d’un parc on floria més el ciment que les plantes. Desprès hem a travessant un mercat al aire lliure - de fet, una trampa per els turistes-, hem enfilat per la Porta Reale estàvem dins del Corso Vittorio Emanuele. En aquesta arteria, es troba bona part de les esglésies barroques que donen fama (UNESCO) mundial al petit poble. El terratrèmol de 1693 va canviar de ubicació de l’antiga Nota uns 12km. El nou traçat tenia a veure en l’estructura del Antic Règim, el carrer principal era per l’estament eclesiàstic, les esglésies ocupen la part central de Noto. Els costats, els palaus de la noblesa i aristocràcia i més enllà el poble menestral i desprès els pagesos.
El problema del turisme de masses és que tothom fa el mateix trajecte a la mateixa hora i això fa que sempre hi hagi una riuada de turistes trepitjant-te els talons si bades una mica. La porta d’entrada Porta Reale dona caràcter regi al carrer principal ple d’església segons el traçat de ”Giuseppe Lanza, duc de Camastra, vicari general per la reconstrucció amb l'ajuda d'arquitectes i enginyers militars, que la Corona espanyola va designar per guanyar-se la simpatia de la aristocràcia local”.
Hem vist un desplegament d’esglésies barroques impressionants. El problema és que la concentració d’esglésies no permet veure-les amb tranquil•litat. De fet, el que fas és veure façanes, realment molt espectaculars, perquè en general, dins d’elles, no hi ha massa a veure. Aquesta magnificència expressa la rivalitat entre diferents ordres religiosos, i el poder que cadascuna tenia envers les altres. Hem contemplat la façana de l’església de Sant Francesc i les seves magnífiques escalinates, Chiesa di San Domenico, la Catedral, Piazza dell’Immacolata, Via Nicolaci, Piazza XVI Maggio.
Porta Reale
A la tornada hem menjat un gelat, també hem parat per prendre un cafè. Hi ha un autèntic problema amb els lavabos, en general, hi ha que cal pagar ½ euro o 1 euro segons els llocs.
Hi havia una exposició de Caravaggio al Museu Convitto delle Arti (Noto), però nosaltres els turistes amb un horari de bojos, no podem perdre ni un minut. Hem marxat de Noto com si la ciutat estigues en flames!
