Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monestir de Sant Domènec. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monestir de Sant Domènec. Mostrar tots els missatges

dimecres, 3 de juliol del 2024

Perú (7): Cusco-Cusco (i IV)

 

Una mica de història...


1670

Cuzco

El Lunarejo*

Las paredes de la catedral, hinchadas de oro, abruman a la Virgen. Humillada parece la sencilla imagen de esta Virgen morena, con su negra melena brotando del sombrero de paja y una llamita en brazos, rodeada como está por un mar de oro espumoso de infinitas filigranas. La catedral del Cuzco quisiera vomitar de su vientre opulento a esta Virgen india, Virgen del desamparo, como no hace mucho echaron sus porteros a una vieja descalza que pretendía entrar:

—¡Déjenla! —gritó el sacerdote desde el púlpito—. ¡Dejen entrar a esa india, que es mi madre!

El sacerdote se llama Juan de Espinosa Medrano, pero todos lo conocen por el Lunarejo, porque Dios le ha sembrado la cara de lunares.

Cuando el Lunarejo predica, acude el gentío a la catedral. No tiene mejor orador la Iglesia peruana. Además, enseña teología, en el seminario de San Antonio, y escribe teatro. Amar su propia muerte, su comedia en lengua castellana, la lengua de su padre, se parece al púlpito donde pronuncia sus sermones: pomposos versos retorcidos en mil arabescos, ostentosos y derrochones como las iglesias coloniales. En cambio, ha escrito en quechua, lengua de su madre, un auto sacramental sencillo en la estructura y despojado en el decir. En el auto, sobre el tema del hijo pródigo, el Diablo es un latifundista peruano, el vino es chicha y el bíblico becerro, un chancho gordo.

(18)



1781 

 Cuzco

El centro de la tierra, la casa de los dioses

El Cuzco, la ciudad sagrada, está queriendo volver a ser. Las negras piedras de los tiempos antiguos, muy apretadas entre sí, muy amándose, vencedoras de las furias de la tierra y de los hombres, andan queriendo sacudirse de encima a las iglesias y palacios que las aplastan.

Micaela Bastidas contempla el Cuzco y se muerde los labios. La mujer de Túpac Amaru contempla el centro de la tierra, el lugar elegido por los dioses, desde la cumbre de un monte. Ahicito espera la que fuera capital de los incas, color de barro y humo, tan a mano que se podría tocarla.

Mil veces ha insistido, en vano, Micaela. El nuevo Inca no se decide a atacar. Túpac Amaru, el hijo del Sol, no quiere matar indios. Túpac Amaru, encarnación del fundador de toda vida, viva promesa de la resurrección, no puede matar indios. Y son indios, al mando del cacique Pumacahua, quienes defienden este bastión español.

Mil veces ha insistido y mil veces insiste Micaela y Túpac calla. Y ella sabe que habrá tragedia en la Plaza de los Llantos y sabe que ella llegará, de todas maneras, hasta el final.

(183 y 344)


++++++++


IV

Com som turistes hi no podem descansar, hem anat a l’altre atracció del dia. Hem a travessat una part de Cusco per anar el temple de koricancha, dins avui del monestir de Sant Domènec.










L’article de la Wikipedia comença així:  “Qoricancha,  Koricancha,  Qoricancha o Qurikancha (del quechua quri "oro" y kancha "recinto o lugar o espacio cercado", "Recinto dorado") fue el templo más importante durante el Imperio incaico, cuyos muros todavía son visibles dentro de la estructura actual y cuyo aspecto exterior cambió por completo durante el proceso de colonización. El yacimiento se encuentra en la ciudad de Cuzco en el Perú.

El subratllat en negreta, és queda curt per descriure el que va passar el templa inca de Koricancha. Simplement va ser destruït, l’or i la plata va ser el primer a ser desmantellat. Si encara queda el que queda –molt poc- és per les pedres tallades, “el Inca utilizó mampostería y sillería, construyendo a partir de la colocación de piedras cuboides de tamaño similar que habían cortado y moldeado para este propósito.  El uso de sillería hizo que el templo fuera mucho más difícil de construir, ya que el Inca no utilizó ninguna piedra con una ligera imperfección o rotura.” (Wikipedia).









Veient les restes del temple dins d’altre templa, et preguntaves quina mena de déus son aquest que volen destruir-ho tot, per imposar-se els altres competidors? La voluntat de fer desaparèixer la memòria d’un poble com va fer els conqueridors espanyols, dona idea de la magnitud del que va voler dir la conquesta d’Amèrica. Sempre hi ha que voldrà posar cataplasmes dient que el progrés te aquest preu, però això és una racionalització per justificar la destrucció d’un altra civilització en nom de la Civilització.



A la imatge és pot veure,
 una guineu, una cria de llama, una perdiu, un gripau i una serp


A la guia de mà** que anem fent referència, hi ha un apartat dedicat a l'astronomia. Diu al respecte: "Aquesta ciència va tenir un paper crucial en la demostració del poder i administració del Estat. Els inques estudiaven, amb molt interès, el cosmos i les seves lleis. Estàvem motivats per el desig de comunicar-se com altres especies, identificar-se amb la natura i utilitzar-la sàviament, com instrument  de gestió i expressió polític-religiosa.

La observació dels moviments i posicions de sortida i posta dels cossos celestes, així com les projeccions de llum i ombra, produïdes per aquests, per mitjans diferents objectes, al llarg i ample del territori, els permeteren portar el compte del pas del any i del temps, la identificació de les estacions, i això els conduir a la programació i regulació d esdeveniments socials i agro religiosos. "







Hem tornat cap a la Plaça d’Armes. Hi havia molta activitat en els carrers. Anades i tornades, parades d’autobusos plenes de gent. Al arribar a la Plaça, eren les 17:15h hi havia comparses que desfilen fins el 24 de juny, en una multitudinària festa del Sol. Nosaltres hem anat a comprar una maleta perquè les que portaven s’ha quedat sense espai. També hem comprar fruita per sopar. Ara son les 19:15h quan estic escrivint aquesta crònica. Segur que avui hem fet una bona pila de kilòmetres. 








Ara apuntaré alguns trets sobre Cusco:

-Cusco: bulliciosa, plena de turistes.

-Moltes tendes d’esport.

-Agencies de viatge per fer trekking.

-Tendes que venen el productes artesans de la zona.

-Tendes de luxe que venen roba i complements fetes d’alpaca.

-Gent venen una mica de tot, per els carrers.

-Circulació una mica caòtica. El pas zebra no es respecta com estem acostumats, cal decidir-se per a travessar-les.

-Hi ha gent parlant quítxua, el sistema d’educació a part del castellà com idioma oficial, el quítxua també és dona.

-No hi ha una classe mitjana, perquè aquesta es molt limitada.  


Demà marxen de Cusco (3390 msnm) i anirem cap a la Vall Sagrada, per arribar fins a Aguascalientes. Punt de partida per anar al Machupicchu (sona be!)