València-Barça: Hat trick de Aubameyang

 

I

Una primera part on tot li ha sortit de cara al Barça que a més ha vist porteria per tres vegades obra de Aubameyang (2) i de Jong (1). El VAR també ha estat protagonisme. Un València molt fluix ha permès que el Barça jugues amb tranquil·litat. Un Dembélé que ha donat un passa a de Jong que ha s'ho posat el segon gol, és el més destacat del jugador. El Barça té en la defensa la seva kriptonita  particular. La segona part caldrà esperar la reacció d'un València gris i sense ànima.

II

Segona part per oblidar, sort del goooool de Pedri+ Aubameyang, amb un hat trick -sense voler-, què ha fet possible el miracle que el València si acostes al marcador, perquè oportunitats ha tingut, a més del gol, sol com un mussol de Carlos Soler. Canvis que ha han millorat la defensa, que han tingut que canviar Eric García per Mingueza . Es confirma el problema de la kriptonita defensiva. Un àrbitre erràtic que no dona confiança els jugadors. Faltes innecessàries, i joc dur per les dues parts. El millor de la segona part ha sigut el gol de Pedri i el resultat al final dels noranta-cinc minuts.

 

El Barça troba un amic amb l'Atlètic de Madrid

 

Avui el Barça ha jugat un partit vibrant a la primer part, gràcies els encerts del Barça i els regals d'un Atlètic desconegut. Els dos gols del Atlètic ens recorda que la defensa del Barça es molt feble i especialment, a pilota aturada on els rivals sempre acabant marcant gol.

El gol d'Alba al cap de pocs minuts del gol de Carrasco, ha capgirat el partit. Tot li sortia be, especialment, Adama Traoré que ha jugat un partit impressionat  per la banda dreta que ha portat de corco a tota la defensa del Atlètic, i per on han vingut els gols. Gavi rematant de cap feia capgirar el marcador (2-1). Avui el porter Oblak també ha sigut un amic junt amb la defensa del Atlètic.

Araujo ha marcat un gol de davanter centre afusellant a Oblak dins l'àrea petita. I per arrodonir la tarda Alves que ha jugat al mig del camp, ha marcat un gran gol de xut fortíssim fent impossible l'aturada del porter. Desprès ha sigut expulsat. Un gol de Suárez -no ho ha celebrat- (4-2) ha fet patir al Barça l'última mitja hora de partit.   Però l'Atlètic no ha sapigut crear masses ocasions de gol. 

Podríem començar la fase maníaca on ja fem volar coloms,  però aquest Atlètic ha estat un equip amic que ha donat un cop de mà a un rival que encara li queda molta feina per fer. Però avui, podem somriure. Sempre quedarà l'altra fase, la depressiva  quant tornem ensopegar amb un altre equip. Estem amb zona Champions, això vol dir que la Lliga Santander es molt fluixa.

Alabès-Barça: Una victòria pírrica

 

I

La primera part del Alabès-Barça mereix un zero per part del Barça. Cap oportunitat, cap jugada amb cara i ulls, res de res. Una davantera amb un Ferran Torres, que no es capaç de fer res de bo, no m'ha estranya que el deixessin marxar, sense cap sentit ofensiu, imprecís i prescindible. Un altra que passa una mala ratxa es Adbe. No li surt res de bo. També imprecís i perfectament prescindible. Una davantera indigna per una Barça previsible, inofensiu en atac i ges engrescador per l'aficionat que veu partir darrere partit com van poguer deixar escapar a Messi. Al últim instant de la primera part, el Alabès hauria pogut marcar un gol, però Pere Pons molt innocent li ha donat la pilota a Ter Stegen. A la segona part, caldria canviïs per activar un centre que no es capaç de donar pilotes els davanters.

II

La segona part ha començat una mica millor, però a cada minut que passava el Barça anava diluint-se. Bona part de la segona ha començat a semblar-se a la primera. Tothom esperava canvis, però aquest han tardat moltíssim a produir-se. Abde ha marxat i el seu lloc la ocupat Nico. Ferran Torres ha semblat un jugador de futbolí. Cap moviment, sempre immòbil.  L'únic davanter  Luuk de Jong que ha tingut una clara oportunitat de gol, ha estat substituït per Jutglà.  Joselu al minut 77 ha tingut la millor oportunitat del Alabès, però per sort del Barça a sortit fora. El futbol té això, un equip està a punt de marcar el gol, i al minut següent, es l'altra que marca, i al minut 87 De Jong marca a una assistència del jugador de futbolí Ferran Torres. Així es el futbol. 

El Granada perdona la vida al Barça B

 

Serè breu: El Granada a tingut suficient per empatar en els últims cinc minuts, davant d'un Barça inoperant i patètic. Una primera part dolenta, amb un resultat excel·lent, obra del davanter Luuk de Jong, el nou màxim golejador del Barça. Un equip que vol, però que no pot. A la segona part, un desastre. Canvis, dubtosos i l'expulsió de Gavi, han condemnat al Barça al seu propi calvari particular. Dembélé no ha fet res a la segona part i ha estat substituït per Álvaro Sanz. Lesió de Eric Garcia i entrada de Lenglet. 

Si hi ha un únic jugador que marca gols, no el pots substituir, perquè et quedes sense opcions de gol, i els partits es guanyant marcant gols !  Una vegada més el Barça va donant punts i oxigen els rivals en una exhibició de bondat i inoperància que tothom agraeix moltíssim.

Mallorca-0 Barça B (1)

 

Victoria agònica al camp del Mallorca, per una Barça B que ha tingut amb Luuk De Jong la seva nit de gloria. Un equip ple de joves amb més il·lusió que precisió, ha vist com a l'últim minut del partit, Ter Stegen feia una aturada quasi impossible, que ha permès el triomf a Son Moix. Equip de circumstàncies, amb debuts de joves  com Ilias Akhomach, Álvaro Sanz, Ferran Jutglà que ja havia jugat anteriorment, amb Nico, i un Araujo jugant a un lloc inversemblant. El resultat son tres punts d'or, que permet somiar amb posicions de Champions. 

Si escoltes les narracions de Catalunya Ràdio, sembla que l'equip es més potent del que realment es veu a la pantalla de TV (Movistar). Errades en els passes de pilota, jugades arriscades al àrea de Ter Stegen. Riqui Puig, ha jugat, ha fet un partit discret, com bona part dels seus companys. Ens perd la falta de gol, i avui Luuk De Jong, ha tingut tres oportunitats, una amb un remat espectacular de mitja chilena que s'ha anat a estavellar al pal superior de la porteria. Nico, també ha jugat, però li faltava el seu company, Gavi, que aquest si que se'l a trobat a faltar. Torno a dir, la Lliga Santander es molt fluixa, per això el Barça malgrat el desastre de campionat, encara pot somiar a ser el que no es.

Sevilla-Barça: El Sevilla dona una mica d'oxigen al Barça

 

Ahir un partit devaluat, amb dos equips molt diferents i amb trajectòries desiguals. Un Barça que va ser capaç d'empatar a un camp difícil com es el Sevilla. Però aquest empat, molt valuós per l'estat anímic del equip, va ser possible per l'expulsió de Koundé. El Sevilla sent el segon de la classificació de la Lliga, ja li va anar be aquest empat. 

El Barça va poder guanyar el partit, però està negat per el gol. Un tir al pal de Dembélé els últims instants va poder capgirar el partit. Al final empat. Si veiem la fotografia sembla que hagin guanyat no sé sap què. Injecció de moral. 

Un altra cop l'heroi del equip es diu Gavi, un noi tot cor, ganes i ambició, precisament, el que falta a bona part del equip.  Luuk de Jong, va tornar a sortir quant quedava uns minuts per acabar el partit. No sé quin sentit té això. Així, és molt difícil que un jugador que no té minuts, que va ser fitxat, no sé ben be perquè, té que estar a la banqueta veien com juguen els juvenils del Barça. Deu ser molt depriment i poc engrescador per ell. 

Un cas a part va ser l'àrbitre Del Cerro Grande. Sense cap criteri, va deixar que els jugadors del Sevilla repartissin estopa sense mirament, mentre l'àrbitre s'ho mirava tranquil·lament. Quan eren els joves del Barça, falta immediata. Va treure una vermella a un jugador del Sevilla, merescuda. Quant deixes de castigar entrades a destemps, sense ensenyar la groga, el llisto mental puja a nivells estratosfèrics. Un autèntic disbarat d'arbitratge. Un camp moll, i unes sobreactuacions del jugadors -de totes les bandes- generen teatre i confusió. Aquest tipus de comportament, tindrien que castigar-se, per exemple, amb el VAR. 

  

Barça-Elx: Lluitan per sobreviure

 

Un Barça B, jugant amb un Elx què tindrà dificultats per eludir a Segona divisió, ha acabat amb un petit miracle, amb gol de Nico que havia sortit feia cinc minuts abans. Un Gavi fent de Messi, sense ser-ho, amb cor i ànima ha connectat amb Nico i rematant el gol salvador, desprès d'una segona part absurda i plena de despropòsits. Dos gols de l'Elx en menys de cinc minuts, a la segona part, ha tornat a demostrar que aquest Barça i masses jugadors es queden adormits. Un defensa sempre mal ubicada ha permès un segon gol d'escàndol, perquè ningú vigilava a Pere Milla, que ha marcat a plaer. Dembélé se li fa molt llarg un partit. Desencertat i sense criteri, i un Frenkie de Jong, desdibuixat. Un equip amb jugadors amb uns salaris estratosfèrics, molts dels quals no jugant, tenen que ser rescatats per aquest joves què posen almenys l'ànima. 

Ara mateix, el Barça (B), no té un horitzó massa encoratjador, tindrà que lluitar amb equips que ara saben que poden guanyar-lo, i uns equips, la part alta de la classificació, que veuen amb esperança jugar amb un rival que ara mateix, es molt fàcil batre. 

Barça B- 0 Betis-1

 

El Barça ha perdut davant d'un Betis, que sense fer res del altre món, ha demostrat ser un equip de primera divisió, mentre el Barça sembla més el B què el que deuria ser. Un equip què està negat per el gol. Desprès de Messi -hi ha alguna possibilitat què torni?- no hi ha ningú capacitat per fer gol. És així de simple. Un equip què quant li jugues directe, apareixen totes les mancances futbolístiques, amb especial, la defensa, sempre massa fora d'on deuria estar. Lents, des ubicats, previsibles, gens contundents.

Ha entrat Demebélé i el equip s'ha transformat, però era un miratge, no hi havia mai cap rematador, perquè falta un davanter en cara i ulls. Què deu pensar en  Frenkie de Jong que sempre surt en moments desesperats? Ara mateix no tenim un equip competitiu. I sort tenim que la Lliga espanyola, es molt fluixa. El simpàtic Riqui Puig, no és cap solució al centre. Per això ja hi ha dos màquines com Gavi i Nico. Ha jugat Coutinho, però com el equip a anat de més a menys. Un jugador què no té ànima ni engresca al equip. I un Memphi Depay lluitant contra ombres, sol sense acompanyament, deu estar pensant que no ha sigut bona idea venir a aquest Barça B.