En el món d'avui, parlar de llibres d'autoajuda o coaching o qualsevol altre bajanada d'aquestes, no vol dir que abans d'això, la gent no sabia que havia de fer?
Llegim atentament aquest fragment:
"Aquest fenomen universal presenta tres aspectes, be coneguts de tothom:
a.) Donats el mateix home i el mateix esforç, els resultats mai són idèntics, ni és possible de preveure'ls amb exactitud. Hi ha sempre, en passar-los a prova, una cosa que anguileja i desconcerta constantment. De vegades, la realitat dóna més: de vegades menys. Sovint, sense més ni més, tot falla: a voltes, fins amb menys d'esforç, tot reïx.
b.) Els dots i el treball no són una garantia segura. Homes amb facultats escasses i no gens esforçats assoleixen posicions increïbles. Homes infatigables i de primer ordre vivotegen -occità- [sobreviuen] tan sols.
c.) És inútil d'enfrontar homes iguals, de forçes iguals, o bé homes diferents, superiors els uns als altres. És impossible de preveure amb exactitud, ni vagament aproximada, quins aniran més lluny*." (pág.16)
* Gaziel [Agustí Calvet, 1887-1964]. Tots els camins duen a Roma. Història d'un destí (1893-1914). Memòries I. Les millors obres de la literatura catalana. Edicions 62 i "la Caixa". Barcelona,
