Jaume Cabré. Fra Junoy o l’agonia dels sons. Col. El cangur 119. Ed. Edicions 62. Barcelona, 1989.
L'obra va obtenir el premi Prudenci Bertrana 1983. Descobrir la literatura de Cabré és un plaer realment notable. Una escriptura clara, precisa, plena de matisos que ens transporta a un món que a l'obra ens trasllada al convent de la Ràpita. Per obra i gràcia de la ficció, ens dóna un retrat de les peripècies de Fra Junoy (frare Junoy). Confessor del convent. Som a finals del segle XIX.
Els personatges que transiten la novel·la són tots versemblants. El convent pertany a l'Ordre del Cister de l'Observació Estricta a la Pobresa Absoluta. Les monges de cloenda ens omplen d'una sensació estranya. Viuen en un altre món.
A l'obra adquireix tints de novel·la negra. Intrigues entre els Rigau, Monsenyor Maurici, que aspira al cardenalat i que el procés contra Junoy, podia fer perillar. Tots es confabulen contra Junoy. Què és la santedat? Com es pot viure a la pobresa absoluta? Quina ànima es forja a la privació?
[La obra obtuvo el premio Prudenci Bertrana 1983. Descubir la literatura de Cabré es un placer realmente notable. Una escritura clara, precisa, llena de matices que nos transporta a un mundo que en la obra nos traslada al convento de La Rápita. Por obra y gracia de la ficción, nos da un retrato de las peripecias de Fra Junoy (fraile Junoy). Confesor del convento. Estamos a fines del siglo XIX.
Los personajes que transitan la novela son todos ellos verosímiles. El convento pertenece al Orden del Cister de la Observación Estricta en la Pobreza Absoluta. Las monjas de clausura nos llenan de una extraña sensación. Viven en otro mundo.
En la obra adquiere tintes de novela negra. Intrigas entre los Rigau, Monseñor Maurici, que aspira al cardenalato y que el proceso contra Junoy, podía hacer peligrar. Todos se confabulan contra Junoy. ¿Qué es la santidad? ¿Cómo se puede vivir en la pobreza absoluta? ¿Qué alma se forja en la privación? ]
Junoy no veu gens clar les Regles del convent de clausura. Dues novícies seran el detonant del desastre. Tot i això, gràcies als esforços per minimitzar les turbulències que les accions de Junoy desencadena, tot tornarà a les vies degudes.
Es pot voler ser més pobre que Jesús de Natzaret? No hi ha cap indici d'aquell pecat que el cristianisme anomena supèrbia? Fra Junoy, denuncia aquesta supèrbia. Ens podem imaginar la força de l´Església al segle XIX. En ple segle XXI, continua tenint força, però no és obligatòria com ho era al passat.
Val la pena llegir l'obra perquè ens submergeix en un món desconegut per als profans, a més ens permet assaborir una literatura de primera. Anava a dir que és una novel·la supèrbia, però potser incorro en pecat mortal!
[Junoy no ve nada claro las Reglas del convento de clausura. Dos novicias serán el detonante del desastre. Sin embargo, gracias a los esfuerzos para minimizar las turbulencias que las acciones de Junoy desencadena, todo volverá a los cauces debidos.
¿Se puede querer ser más pobre que Jesús de Nazaret? ¿No hay un atisbo de ese pecado que el cristianismo denomina soberbia? Fra Junoy, denuncia esa soberbia. Nos podemos imaginar la fuerza de la Iglesia en el siglo XIX. En pleno siglo XXI, sigue teniendo fuerza, pero no es obligatoria como lo era en el pasado.
Merece la pena leer la obra porque nos sumerge en un mundo desconocido para los profanos, y además nos permite saborear una literatura de primera. ¡Iba a decir que es una novela soberbia, pero igual incurro en pecado mortal!]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada