El llenguatge mentirós

 

Estranya el titulat utilitzat per l'Ara. Això que està passant a la Franja de Gaza, no és cap guerra, si s'entén que existeixen dos exèrcits  enfrontats. El què hi ha és un exèrcit equipat amb l'últim de tecnologia militar, pràcticament, tot és intel·ligent, menys, un comandament que busca venjança infinita contra els palestins. Més de 18.000 morts per part dels palestins, dona fe que això no és cap guerra. L'altra costat les víctimes van ser el 7 de octubre amb 1.147 morts a mans de Hamàs. L'atac indiscriminat contra la població civil, amb més de 6000 infants morts palestins, indica la naturalesa d'aquest enfrontament: Odi i venjança. Per Israel, tota la població de Gaza son Hamàs. 

 

Argentina s'encamina cap a l'abisme

 Milei ha dit:

El president de l'Argentina, Javier Milei, durant la presa de possessió. EUROPA PRESS

 

“Avui enterrem dècades de fracàs i disputes sense sentit que han destruït el nostre país i l’han deixat en la ruïna. Comença una nova era de pau i prosperitat, creixement i desenvolupament, llibertat i progrés.” Boniques paraules que després rebaixa, doncs les mesures econòmiques que vol implantar "impactarà de manera negativa sobre el nivell d’activitat, l'ocupació, els salaris reals i la quantitat de pobres i indigents". I al final de tot això: “Després del reacomodament macro, la situació millorarà i veurem la llum al final del camí”. 

Receptes caduques que faran que els rics siguin sent més rics i els altres que els bombin. Un clàssic d’aquesta era global desequilibrada per major gloria del 1%, la resta el 99% s’ha de esforçar perquè aquest 1% no perdi pistonada. Milei, és l'apòstol d’aquest 1%. En la frase que parla de la destrucció de activitat, treball i augment dels pobres, Milei no parla dels rics, ells han de heretar la terra! 

La vinyeta d'en Ferreres

 

La xifra de 18.200 morts dona l'abast de la matança d'un govern -israelià- que ha perdut la idea de límit. La seva particular manera de traslladar la responsabilitat a tothom menys els que ho poden aturar és d'un cinisme esgarrifós. Assassinar a dones i nens, i per descomptat tots els terroristes de Hamàs, fa que la victòria d'Israel contra les forçes del mal sigui una gesta digna dels Macabeus. Mort i destrucció és el que estan conreant amb una determinació suïcida. Miles de orfes que passaran si viuen en la impotència i ràbia envers d'un enemic implacable que vol donar lliçons de humanitat. Què passarà quant arriben els 20.000 morts? Sense sanitat, sense ajuda exterior, sense possibilitat de fugir, l'únic que els espera és la desesperació d'una franja de territori condemnada al caos i l'abandonament per part de tothom. Egipte és l'altre còmplice d'aquesta matança, perquè en la seva inacció barrant el pas al seu territori,  agreuja el dolor de la població que veu que no pot anar enlloc. No vol refugiats, simplement no els vol, com Israel.

 

Barça-Girona: L'equip de moda demostra perquè és el líder

 

Barça-Girona: 2-4

Un partit que crea afició, a tingut gols, oportunitats i sobretot, s'ha vist una de les mancances del Barça, una defensa que dona moltes oportunitats els rivals, i un Girona que ha sapigut aprofitar-les totes. Per contra, un Barça que no ha jugat malament, s'ha vist superat, per la falta d'encert dels davanters. A la primera part, el Girona hauria pogut sentenciar el partit, però la sort ha fet que el resultat fos un 1-2. A la segona part, el cansament dels jugadors ha fet baixar la intensitat del joc. Els canvis del Girona han estat molt efectius, perquè Valery al 81' i Stuani al 95' han marcat la diferència. Un gol de Gündogan (90') que feia el 2-3, semblava possible l'empat, però un altra cop la defensa massa tova, ha deixat a Stuani per rematar a porta. El Girona, ha demostrat perquè és líder de la primera divisió. El Barça te que reflexionar sobre aquesta defensa que dona tantes facilitats els equips rivals. No potser, que la línia defensiva estigui a 25 mts. de porteria, sàpiguen que aquests jugadors son molt lents. Quan aprendre'n la lliçó?

Recomanacions musicals

 

He estat escrivint des de l’inici d’aquesta massacre el 7 de novembre fins ara. L’escalada de terror imposada per Israel és de tal atrocitat que m’he quedat sense paraules. Un territori ocupat, la Franja de Gaza, sent reduïda a cendra, davant la impassibilitat de la Comunitat Internacional, tots amb el mantra de que Israel te que defensar-se. Però el cert, és que desprès de 17.000 morts, dels quals 6000 son infants, no hi ha possibilitat de seguir mantenint aquesta mentida cínica  i obscena. Una nació sense estat que està sent portada al abisme per Israel, i el seu govern extremista nacional-religiós, que vol que els palestins s’han vagin per sempre del que ells consideren la seva terra (bíblica). Matar dones i nens sembla l’última moda en les tàctiques de guerra. Potser en un futur no massa llunyà, l’únic que quedi de nosaltres seran les bombes intel•ligents, serà el nostre llegat els arqueòlegs del futur. Amb sort podran trobar una Declaració Universal dels Drets Humans, mig ensorrada sobre tones de runes i oblit.

El samarità que ajuda a continuar la matança de civils a Gaza

 

L'ONU torna a reflectir com el Consell de Seguretat pot fer trontollar qualsevol iniciativa, quan està en foc interessos dels països en dret de vet. EE.UU ha bloquejat una resolució, quantes s'han bloquejat quan és tracta de fer immune a Israel? La població de la Franja de Gaza, està condemnada, al arbitri d'un govern homicida, amb el vist-i-plau de EE.UU, Palestina al no ser cap Estat, és ostatge de Israel. La crisi humanitària  és de proporcions descomunals, i el pitjor és que ningú vol fer res, ningú vol enfrontar-se a un govern que estaria disposat destruir-ho tot. Si tens armes de destrucció massiva, llavors ja pots fer el que vulguis. I si a més ets dels nostres, llavors pots assassinar a tothom. S'han recordant que el govern israelià dei a la població de Gaza que anés cap el sud? Ara és el escenari de nous bombardejos intel·ligents. Qui prenen les decisions son més bàrbars que Hamàs. La inhumanitat de la destrucció del poble palestí a Gaza arribarà tard o d'hora al Tribunal Penal Internacional, 17.000 persones assassinades i més de 6000 nens i nenes s'ho mereixen. 

Art i musica: Kees van Dongen (1877-1968)

 

Kees van Dongen