Croàcia:Zagreb-Opatija (2.1)

  Dia 2

Zagreb-Opatija

He dormit força be. El matalàs era dur, un llit enorme amb un cobrellit blanc per tapar-te. Feia temps que no sentia l’escalfor, amb el temps que hem tingut que suportar.  

Ara mateix estic al Hotel Bristol –Opatija-. Son les 19:19h, veiem des de l’habitació a la planta 5ª, el mar Adriàtic. D’ací una estona anem a sopar (19:30h). Desprès anirem a passejar-nos  por aquesta ciutat, model Niça o qualsevol ciutat de la Rivière. Antic lloc d’esplendor (s.XIX i començament del XX) encara aguanta.

Avui ens hem passejat per Zagreb, capital de Croàcia on viuen a prop d’un milió de persones 809.268  (2020) , dels quatre que viuen a Croàcia. És, dons, un país amb molt poca població. Zagreb concentra bona part de la industria i és centre de les institucions polítiques.

Hem tingut per fer el recorregut, un reforç molt especial, la guia de Zagreb, és diu Dorotea, una senyora d’un 72 anys, amb una història familiar i personal de pel•lícula, i que de tant en tant, apareixia l’ombra de la Guerra Civil a Iugoslàvia (1991-2001). Amb la nostre guia, hem sortit del Hotel Academia per fer el tour-turístic per Zagreb. Hem anat per un carrer ple de cafeteries i restaurants, aquella hora havia gent prenen el cafè. Hem pujat per unes escales que et conduïen a uns jardins, on hi havia uns grafítics força bons. Bona part d’edificis estaven sent restaurats –terratrèmol del desembre de 2020). Hem sortit al carrer (ulica) Kaptor, un carrer ample, sembla una avinguda i a prop de cent metres si troba la Catedral. També en fase de restauració d’una de les torres que va caure pel terratrèmol.  El seu costat si troba La font de la Madonna amb àngels, construïda por l’ arquitecte Herman Bollé. La torre plena de simbolisme, amb els quatre àngels que representen la fe, l’esperança, la innocència i la humilitat, és projecte cap el cel com si estiguis esperant la vinguda del Altíssim. En aquell lloc, s’han trobat els companys amb una coneguda, que jo desconec, i per això, amb simplement ho anoto al diari.

La nostra guia a pujat a la font, ha explicat les meravelles del origen del croat. Ací, apareixen noms com glagolític i ciríl•lic. La nostre guia estava encantada d’explicar els entrellats d’ambdues formes. Cal dir que malgrat el que poguí semblar, el croat i el serbi, son la mateixa llengua, hi ha petites diferències, però això no té passa importància. En canvi, la grafia si son diferents, perquè també han tingut històries diferents.  Croates i serbis , "malgrat parlar la mateixa llengua, estan separats per la religió i l'alfabet, els serbis amb el cristianisme ortodox i l'alfabet ciríl·lic, i els croates, catòlics i amb l'escriptura llatina*" (pág.109).

Tot el complex de la Catedral i annex, no és podien visitar perquè unes tanques d’obres ho impedia, per seguretat Així, podíem veure l’antic rellotger de la Catedral, però no apropar-nos.

Desprès hem baixat cap a la plaça (TRG) Bana Josipa Jelaċica. El dia era radiant, hi havia moltes famílies passejant per la plaça amb els nens. La plaça és enorme, plena d’edificis clàssics i moderns. La plaça la presideix l'estàtua eqüestre de Josip Jelačić de Bužim- l’escultor: Anton Dominik Fernkorn-. A la cantonada de l’estatua si troba un edifici Art Deco –Palata Feodora Poppovica- al ulica (carrer) Splavnica. El sol escalfava tant els de la ciutat com els turistes. Hi havia també obres de rehabilitació al antic Banc de Zagreb.

Hem passat per l’Oktogon unes galeries plenes de tendes i una cúpula octogonal que dona nom en vidrieres modernistes. Hem anat resseguint la avinguda amb tramvies que circulen per la ciutat i hem arriba a una plaça plena de gent i cafeteries a la Trg Petra Preradovića, també en obres. 

Hem anat cap el funicular que et porta a la Torre Lotrščak  ara reconvertida en museu. El lloc, pleníssim de gent, és a dir, de turistes, permet tenir una panoràmica de la ciutat de Zagreb.  Hem anat per el carrer que et porta cap el Parlament. Passes en primer lloc per l’església de Santa Katarina (s.XVII),la façana fou restaurada per Herman Bollé, que ja l’hem mencionat.  Hi ha el museu d’Art Naïf, i en un edifici governamental, hi ha una placa commemorativa de Nikola Tesla. El nom del carrer és  Ćirilometodska (Ciríl i Metodi). La nostre guia, havia fet una glosa extraordinària de la llengua croata i va arribar a un punt que semblava que era la llengua dels deus. 

R.Madrid-Barça: Bany de realitat

 

I

Una primera part catastròfica del Barça permet al R.Madrid vagi per davant del marcador, amb un comodíssim 2-0. Perquè el R.Madrid a arribat a l'àrea dos cops i ha fet dos gols. Una vegada més una defensa que deixa uns espais ideals per marcar gols a plaer davant de la passivitat defensiva. No hi ha extrems, Pedri necessita descans, va caminant, un Busquets que també va caminant, i uns extrems que xocant amb els laterals que pujant tant que tots ells es fan un embolic. Necessitem canvis a la segona part. Perquè ara per ara el Barça no existeix. El Barça no pot jugar amb espai tant grans, encara no s'han adonat?

II

La segona part ha estat una mica millor per els canvis, però, la defensa segueix sent un malson, Eric, s'ha convertit en el defensa més perillós per Ter Stegen. Molta pilota, però sense perill, així, tots els equips ja li regalen al Barça aquesta manera de jugar. Per fer-li gol, res més cal tres passes amb profunditat i un davanter més sol que un mussol, esperant per fer el gol. Xavi necessita pensar que vol fer. Parlem d'un centra del camp excel·lent, però això no és veritat, jugadors con Kroos, Modric, han fet més feina que els del Barça. Res més son tres punts, però la sensació que dona és que aquest Barça està trencat. 

Recomendaciones musicales

Art i musica: Adolphe William Bouguereau

 

Adolphe William Bouguereau

(1825-1905)

Barça-Inter: Empat a despropòsits

 

Partit que deixa en situació crítica al Barça. La seva defensa,però quina defensa? ha fet aigües per tots els costats. Havia il·lusió al Camp Nou. Però aquest Barça no acaba de creure en si mateix. L'Inter podria haver guanyat fent un partit discret, però el problema és del Barça. L'empat ha sigut obra del únic que sap fer gols al Barça, Robert Lewandowski. Tant difícil de fer gol i els del Inter arriben a la porteria de Ter Stegen,  marquen a plaer, perquè estan sols literalment. El resultat no demostra el que ha passat. No hi ha masses opcions per classificar-se, però s'ha de jugar. Però així, amb una defensa lenta i gens contundent, poca cosa s'ha d'esperar. 

Quin sentit té passar-se bona part del partit llançant pilotes al àrea? No hi ha velocitat ni sobretot convicció. L'equip no està equilibrat, i no te sentit col·locar-hi davanter que tenen menys punteria que els ninots del futbolí. Per acabar d'arreglar-ho, ara toca el clàssic. Uff. 

El Gobierno mima al ejército... por si acaso!

La diversidad lingüística en hechos

 

Día Mundial de la Salud Mental

 

INE (2019)