Llegint tot el que ha passat a Rússia, i el paper de Putin en tot plegat, les pistes estaven allà, però ningú les volia veure. Txetxènia , Georgià, Síria, Crimea, Ucraïna, totes aquestes intervencions militars, han posat de relleu la manera d’esser de Putin i la seva geopolítica. La UE, especialment Alemanya, i Merkel, es pensaven que podien controlar a Putin a través dels intercanvis comercials. Però Putin, no li interessa l’economia, sinó el poder. La seva ideologia d’una Rússia imperial, no te en compte la globalització. Ha utilitzat les necessitats de la UE –gas, petroli- per la seva particular creuada. Tots conspiren contra Rússia. Ara, el mal està fet i la pregunta que cal plantejar, tal com fa Jonathan Littell, es fins a on posarem el límit? La UE i EEUU no es veuen en cor de posar línies vermelles. I aquesta malenconia es aprofitada per una Rússia, que se sent assetjada per tots els cantons. La pèrdua del vaixell de guerra Moskva, farà que les represàlies siguin encara més aferrissades contra la població civil. Putin, és una mena de Stalin.2, però ell no està sol. Sempre hi ha una legió de còmplices que fan possible que els deliris d’un home es puguin complir. La resistència ucraïnesa, no podrà ser infinita. La destrucció del país, es un fet. A prop de cinc milions de persones –dones i nens i gent gran-, s’han convertit en refugiats. Com podrà fer front la UE a tota aquesta emergència humanitària? Putin vol el cap de Zelenski al Kremlin. Què passarà si mort abatut o assassinat? No estem parlant de ficció, amb el que hem vist a Bucha, Mariúpol, Kíiv [Kiev], la devastació de les ciutats, la mort del President Zelenskiy és un objectiu prioritari, ell ho sap i la UE també.
