dissabte, 17 de juliol del 2021
dijous, 15 de juliol del 2021
dimecres, 14 de juliol del 2021
dilluns, 12 de juliol del 2021
Cuba: El desig de una vida bona
Cuba torna a la actualitat, arran de les protestes contra l'escassetat de medicament i queviures. Una societat ofegada per un règim dictatorial que sempre busca enemics a fora. Una societat esgotada de tanta mentida i repressió. L'altra vegada que van haver protestes, al noranta, ho van solucionar, deixant a anar a tots de la illa cap a EEUU.
El problema es la pròpia estructura econòmica, incapaç d'oferir el que la societat demanda: consumir. Una economia oficialment "comunista", es a dir, el propietari del mitjans de producció es l'Estat, fa que sigui ineficient. Aquesta economia conviu amb una mena d'economia paral·lela de treballadors autònoms. El pes del sector serveis es el mes important en el país, desprès ve l'industrial i per últim, l'agricultura. A més la pandèmia tampoc ha ajudat gaire.
L'índex de desenvolupament humà (IDH) és un indicador creat l'any 1990 pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l'ONU amb l'objectiu de mesurar el nivell de desenvolupament dels diferents estats del món. Històricament, el nivell de desenvolupament s'havia avaluat tenint en compte únicament un sol criteri, que podia ser de tipus econòmic (com per exemple el nivell de renda o PIB), sobre l'educació (com ara l'analfabetisme) o bé que avalués variables de salut (cas de l'esperança de vida, taxes de natalitat i de mortalitat, entre d'altres) (ca.Wikipedia.org)
El pes del exercit es enorme, es un dels motius del perquè estant on estan. I malgrat tot, encara tenen actius importants. Però la societat cubana no vol viure de idees i valors que ja ningú creu. Demanen llibertat i amb un règim dictatorial això sempre es molt difícil.
diumenge, 11 de juliol del 2021
dissabte, 10 de juliol del 2021
divendres, 9 de juliol del 2021
Clàssics del humor: el Perich (VI)
Des de el 1975 fins el 2021, ha plogut molt (això es un dir amb el canvi climàtic!), però amb l'àmbit de la política espanyola hi ha coses que no canvien. El què està passant a Catalunya, amb als independentistes, és tan actual, com la situació d'Espanya de fa 46 anys! Franco ja no hi és, però la seva ombra habità amb nosaltres! Si hi ha dubtes, pregunteu a Casado! Hi ha problemes, com el del Sàhara que no s'ha acabant mai, perquè no és va fer el que calia.
L’esquerra demanava un referèndum d’autodeter-minació del poble saharaui, eren altres temps. El Marroc, al 1975, va posar un peu en l’antiga possessió espanyola del Sàhara occidental, la famosa Marxa verda (6 de novembre de 1975), va fer impossible la consulta avalada per l’ONU, mentre Franco es moria. Va ser un cop molt intel•ligent per part de Hassan II. L’esquerra entenia l’autodeterminació, però si era molt lluny. En el cas de Catalunya, el que s’ha demanat per activa i per passiva, ha sigut un referèndum, per saber el que vol la ciutadania de Catalunya.
*El Perich, Diálogos entre el poder y el no poder, Ediciones de bolsillo, Editorial Laia. Barcelona, 1975
Subscriure's a:
Missatges (Atom)