Barça-Atlètic: Un gol i tres punts!

 

Un partit amb dos cares, una primera sense joc, un pal del Atlètic al minut de joc obre de Griezman, i desprès de 43' el gol de Torres a passada de Raphinha, quan tothom pensava amb l'empat.

A la segona part canvi d'escenari, amb més oportunitats per els dos equips. Malgrat les oportunitats de Lewandoski, que al minut 77 no ha volgut fer la passada a Raphinha tot sol i que podia haver estat el segon i tranquil·litzador gol. Les arribades del Atlètic, sempre en perill, el marcador s'ha quedat paralitzat.  També l'àrbitra a la segona part s'ha despertat i ha començat un festival de grogues, totes elles merescudes. En definitiva, màxima rendibilitat i un joc que li falta un punt de serenor. La Lliga més a prop que mai.

Getafe-Barça: Despropòsits col·lectius

 

Empat a cero entre el Getafe que ha fet el seu partit i un Barça decebedor, sense lloc, sense idees ni precisió, lentíssim en el seus moviments, previsible i sense encert. Res més una jugada amb dos xuts els pals i poca cosa més. Els canvis han testimoniat la falta de valor d'Ansu Fati i Torres. Un partit per oblidar i per valorar perquè és juga tant malament. Sort de l'avantatge del Barça! Definitivament, aquesta Lliga és molt dolenta, i pel que sembla el Barça és el menys dolent de tots!

Barça-Girona: Empat valuós per l'equip visitant

 

Partit ensopit, sense masses oportunitats, un Barça lent i espès contra un Girona que a mesura que passava el temps començava a creure. Un valuós punt que treu del Camp Nou, que consolida la possibilitat de permanència i un Barça que ara té 13 punt per sobre del R.Madrid. Un horari absurd per satisfer l'interés de les televisions. La Lliga sembla més que mai del Barça, malgrat que no acaba de jugar com els aficionats voldriem. 

Elx-Barça: Guanyar sense fer res

 

Un partit sense història. Un Barça amb suplents, ha guanyat  (0-4) sense fer res de l'altre mon. Això si, han marcat el davanters. Lewandowski (19' i 66') Ansu Fati (56'),  i Ferran Torres (69'). Tant Ansu com Torres han estat molt al seu nivell sota zero. Però els gols son gols. Elx no ha pogut fer res, malgrat el joc poc intel·ligent que ha fet. El normal en aquests casos, es resistir-hi i posar una muralla i això el Elx no ho ha fet i ho pagat molt car.

Un Lliga molt fluixa, permet al Barça i R.Madrid jugar la seva particular lliga. Potser si que cal una Lliga europea amb els grans equips de Champions. Per què qui vol un partit amb un Elx?

Barça-Madrid: Una lliga a tocar

 

El Barça ha guanyat el seu etern rival. Un duel amb més tensió que precisió. Un Madrid sempre perillós que no ha pogut evitar el gol de Kessie al 90'. Un gol que ha fet justícia al joc desplegat per un Barça que en molts moments li costa mantenir-se. Un Madrid que amb poc, sempre treu petroli, així el primer gol d'Araujo a propia porteria (10').   

Ha empatat Sergi Roberto, potser el millor del Barça. Courtois  ha estat el millor del R.Madrid a la primera part. A la segona part, el R.Madrid ha fet canvis al centre del camp. Ha pogut tornar a marcar, però el VAR ha vist fora de joc de Marco Asensio. Un bon ensurt per els blaugranes. Anades i tornades i Kessie ha fet el miracle de marcar gol. La Lliga es de color blaugrana. Però el Barça ha de jugar amb més convicció i determinació. Un Gavi desdibuixat, què li passa? No sembla el mateix. Un Ansu Fati que s'ha quedat de suplent i un Ferran Torres testimonial.

Atlethic-Barça: Sort del VAR

 

El protagonisme del partit ha estar el VAR. Tant en el primer i únic gol del Barça com la jugada anul·lada al Athletic per mans prèvies a la jugada del gol (88'). Sense el VAR, el resultat hauria pogut un altra, amb tota la polèmica habitual. Però el VAR deixa pocs dubtes, però cal esperar i desesperar a la afició i els jugadors. A la primera part el gol de Raphinha (45') amb VAR inclòs, ha estat l'únic positiu d'un Barça imprecís per la pressió del Athletic. 

A la segona part no ha variat massa el joc del Barça. L'Athletic ha tingut clares ocasions per empatar i guanyar el partit, però Ter Stegen ho ha impedit amb les seves aturades de mèrit. L'Athletic mereixia molt més, però el futbol ja té això. Sense fer res del altra món, el Barça s'ha emporta els tres punts de San Mamés. 

L'àrbitre ha tingut que veure com el VAR  rectificava la seva apreciació de la jugada. Tant amb VAR com sense ell, la polèmica sempre està servida, perquè una jugada pot canviar el signe d'un partit com aquest. El Barça segueix a 9 punt del Madrid. El proper rival del Barça. La Lliga està més a prop del Barça, malgrat els partits com aquests què no fan massa afició, però si generen ansietat i nervis. 

 

Barça-València: Anti-futbol

 

El Barça s'ha està acostumant a jugar malament i com a premi obté els tres punts. Això és un problema. S'ha llançat un penal fora obra de Ferran Torres, que demostra què aquest equip és massa gran per ell. Un gol al 16' de Raphinha de cap a passada de Busquests que supera al porter Mamardashvili. Això ha estat tot. La resta imprecisió, precipitació i falta de control del partit. La falta de talent fa que Ansu Fati sigui cada vegada més insubstancial, un espectre que és va passejant per el camp. Un tir seu a tocat el pal, però avui no ha demostrat tot el què deuria haver demostrat. Sense talent, Araujo ha sigut expulsat, per una errada, i avui n'ha fet una pila de Koundé. Canvis de defensa és l'únic que pot fer sortir al camp i així és impossible jugar be i marcar gols. Una vegada més tot això indica el nivell sota cero del futbol espanyol, massa sobredimensionat de jugador de tot el món, però que molts podien quedar-se a casa. Si el Barça guanya i no convens, el València està molt lluny de la seva millor versió.

 

UD Almeria-F.C. Barça: Fer el ridícul

 

El futbol no és una ciència exacta. Dit això, jugar com ha jugat el Barça, el resultat inevitable és la derrota. Una primera part sense nervi ni esma, ha sigut suficient per ajudar l'Almeria en la seva lluita per salvar la categoria, això ja ho feia el Barça l'any passat.

A la segona part, malgrat els canvis, no ha millorat el seu joc. No hi ha uns jugadors amb cara i ulls. L'última part del joc, s'ha jugat a tirar pilotes dins de l'àrea, sense cap criteri. Era un bona oportunitat per deixar el Madrid a 10 punts, però el Barça li agrada jugar amb foc. Esperem que aquest punts perduts no tinguem que lamentar-nos més endavant.  No hi ha excuses, la imatge del Barça ha donat pena. 

Vila-real-Barça: Jugant amb joc

 

Mal partit del Barça al camp del Vila-real. La primera part han jugat més i millor, però a la segona part malgrat les oportunitats, a acabat demanant el temps. En general tots han estat grisosos i sense massa idees. L'únic bo és el resultat. Això demostra que la Lliga Santander és molt fluixa. Un gol al 17' amb una combinació genial entre Lewandowski i Pedri que permet al segon un gran gol, davant d'un Reina que s'ho mirava sense poder fer res. Moltes faltes, sobretot a la segona part, i el Vila-real també ha tingut les seves oportunitats. Resumint, tres punt que suma el Barça, una segona part molt desafortunada i alguns jugadors que no estan afortunats (Raphinha, Kessie).  

Barça-Sevilla: Una nit plàcida (per fi!)

 

Una primera part amb passades sense cap profunditat i un Sevilla que volia arribar els 45' empatant a cero i això ho ha aconseguit. El 5' Busquets s'ha tingut que retirar del camp. La substituït per  Kessie. Lewandowski podia haver marcat gol, però el seu xut ha sortit fora. Molta possessió però gens efectivitat. Raphinha,ha estat malament, sense capacitat per desbordar l'àrea del Sevilla molt ven organitzat, deixant fer al Barça.

La segona part ha canviat el decorat. Un gran gol d'Alba (63') a passada boníssima de Kessie ha obert la tranquil·litat per fer un joc més fluid i el Sevilla ha volgut canviar el seu esquema i això li ha costat el partit.   Raphinha ha donat la passada de gol perquè Gavi (70') pogués empenya la pilota dins de la porteria de Bono. Raphinha ha marcat el 3-0 al 78' a passada d'Alba. Desprès canvis, per omplir temps, amb un Sevilla sense idees ni encert. Amb l'ensopegada del R.Madrid, son ara a 8 punts de marge que el Barça pot anant gestionant.

Girona-Barça: Mr. Hyde a la gespa!

 

Un mal partit del Barça a Girona. Un gol amb una mica de fortuna a fet que el Barça s'han porti els tres punts de Montilivi. Primera part sense cap oportunitat de ningú. Moltes passades sense profunditat. Cal destacar la lesió de Dembéle (25'). Ha entrat Pedri que ha estat decisiu al marcador. Al 61' gol de Pedri al aprofitar un refús del porter del Girona Gazzaniga. La passada de Alba que havia substituït a Marcos Alonso (46') ha sigut també important per activar una mica al Barça. Però desprès del gol, tot s'ha congelat i el Girona ha fet una passa endavant que podia haver empatat el partit amb un parell d'ocasions clares. Ansu Fati i Raphinha han estat substituïts, perquè no generen perill, estan sobrepassats i sobretot anímicament necessiten urgentment vitami-nes per posar-se les piles.  Caldria que els jugadors del Girona, no fessin tanta comèdia a l'hora de tirar-se per terra, massa sobreactuació. Tres punts d'or, amb un altra actuació decebedora de Mr.Hyde.

Barça-Getafe: Mr. Hyde torna al Camp Nou

 

El partit no te més història que el gol de Pedri a passada de   Raphinha. Això, ha estat el més destacat del Barça en tot el partit. La segona part ha estat encara pitjor. Ni els canvis ni res ha canviat la fisonomia d'un partit que el Getafe podia haver empatat si no fos per l'aturada de Ter Stegen. Si a la primera part no i havia encert, almenys hi havia ganes, a la segona, ni havia encert ni tampoc masses ganes, o en tot cas, molt desencert  per part de tothom. Gavi ha estat l'únic que ha desplegat ganes, però la resta han siguts ombres de si mateixos. Avui Ansu Fati ha jugat un partit molt dolent. Quina il·lusió pot tenir la incorporació de Marcos Alonso o Alba? Quin Barça ens trobarem al proper partit: Jekill o Mr.Hyde?

Atlètic-Barça: La sort del campió

 

El futbol te la virtut de castigar a aquell que ha merescut la victòria. Un Barça que ha marcat un gol, amb una de les poques arribades amb perill,  ha marcat el destí d'un partit on un sol equip ha volgut jugar a futbol.

Un Barça imprecís, lentíssim, previsible s'ha passejat per la gespa del Metropolitano i ha tingut la sort que l'Atlètic no ha estat fi a l'hora de marcar gol. Gavi és del pocs que han posat com sempre ganes i voluntat. La resta molt poca cosa. El Barça és líder, i això vol dir que el futbol espanyol està sota mínims. En tots els duels, guanyaven els jugadors del Atlètic, amb més ganes i força, mentre que el Barça tot era tou i lentitud. Bona part de la primera part De Jong sembla que estava al camp, però no tocava la pilota. A la segona part, no ha millorat gens el equip amb els canvis. Ferran Torres ha substituït a un Ansu Fati molt fluix. Savic (92') i Ferran Torres (92') han sigut expulsats per barallar-se sense pilota, com si fossin al pati de l'escola. Ferran Torres es un jugador que potser a un altre equip podria rendir més, però al Barça li pesa com una llosa. L'únic bo el resultat, però la imatge del equip fa pena. 

Barça-Espanyol: Els desproposits de Mateu Lahoz

 

Partit insofrible, sense ritme ni cap interès, excepte els últims deu minuts, per obre i gràcia d'un àrbitre que és un perill públic. Poques jugades de perill, un Barça on les mancances son força evidents, amb un Espanyol molt justet, que ha fet el que volia, empatar. Però per sobre de tot, l'àrbitre que sense cap criteri, ha fet i desfet a plaer, davant d'un jugadors que s'han afegit a la gresca. 

El Barça ho té molt difícil amb l'esquema que juga, amb una lentitud que fa que  sigui previsible, uns extrems, Raphinha i Ansu, molt desdibuixats per ser substituïts per Torres i Dembélé, que no han fet res de mèrit. I així,  Lewandowski, no pot fer el seu paper. Pedri segueix amb la seva línia, lent i gens resolutiu, perquè l'únic jugador amb caràcter, Gavi, ha tingut que ser substituït per lesió. 

Empat a despropòsits perquè el Barça no te cap capacitat per resoldre partits, i l'àrbitre que s'ha carregat el partit amb expulsions i targetes sense solta ni volta. Com pot ser que aquest àrbitre sigui internacional?

Osasuna-Barça:

 

El Barça aconsegueix guanyar al Sadar, amb un inici de partit catastròfic i un àrbitre que no ha volgut veurà un falta a l'àrea del Barça que ha suposat el gol de l'Osasuna (6'). Un altra partit travat on l'Osasuna s'ha deixat la pell i on  Lewandowski ha sigut expulsat al minut 30' per doble targeta groga.

A la segona part, Pedri ha convertit en gol un rebuig de porter empatant  el marcador al minut 47. Els canvis han permès al Barça obtenir un avantatge perquè quan semblava que l'empat era inevitable, una passada mil·limètrica de Frenkie de Jong a Raphinha (85') ha pentinat la pilota superant al porter que estava una mica avançat. L'Osasuna també ha tingut les seves oportunitats. Mal arbitratge de Gil Manzano sense criteri a l'hora de xiular les faltes i desprès repartint targetes grogues també sense criteri. El Barça s'han va líder fins que no torni a començar la Lliga. 

Barça-Almeria: Adéu a Piqué

 

Partit que demostra que la Lliga Santander es molt fluixa. Un Barça que ha jugat un partit correcta, és capaç de guanyar a un Almeria que ha tingut la seva oportunitat, però que no ha pogut resoldrà. Un Barcelona que segueix jugant anàrquicament, ha tingut moltes oportunitats de marcar gol, inclòs un penal fallat per un Lewandowski que no ha tingut la seva nit. Tot molt fàcil i còmode. L'únic moment especial ha sigut el adéu de Piqué. Algú, sap perquè marxa? Ja sé que hi ha moltes explicacions del seva marxa del Barça. El barcelonisme, es sobretot sentimental. També extravagant. Xiulen a Piqué i el dia del seu comiat el Camp Nou s'omple de gent perquè Piqué juga el seu últim partit. Qui pot entendre aquestes contradiccions? Calia que marxés ara i no a final de temporada? Xavi no pensa dir-li a Dembélé que practiqui més hores per llançar el corners que a hores d'ara no en sap! El Barça no sap acomiadar els seus jugadors icònics, jo mateix podria fer aquesta feina, no sembla tant difícil, o si?

València- Barça: goool miraculós

 

I

Una primera part de menjar sorra. Partit travat, sense ocasions clares, excepte la rematada al pal de Lewandowski (43'), i el gol anul·lat de Ansu Fati (24').  Joc que per moments s'assembla els del pati d'escola, pèrdues de pilotes, males passades, precipitació  en les jugades, moltes empentes. El València ha tingut la seva oportunitat al 45' amb un remat de cap que per sort per el Barça s'ha anat fora. Avui Dembélé no te el protagonisme d'altres partits i en general, hi ha poca consistència. El Barça juga massa lent, i dona temps al València de defensar-se. Caldrà millorar molt a la segona part. 

II

Una segona part molt dolenta del Barça, que una vegada més s'ha salva gràcies al gol de Lewandowski (94') al temps afegit. La segona part el València ha començat a creure amb ell, però el futbol res més coneix el gol. Els canvis no han aportat res, Ferran Torres i Raphinha cada vegada son més prescindibles, incapaços de marcar gol a porta buida. I quant tot semblava que el empat era inevitable, el nou salvador del Barça, ha fet el gol miraculós per evitar un altra ensopegada. Més problemes amb la lesió de Kunde (72') ha fet sortir a Piqué. Desprès del gol una picabaralla per acabar de fer amics, i per sort el Barça surt de Mestalla amb els tres punts.

 

Barça-Athletic: Victòria balsàmica

 

El Barça ha guanyat amb comoditat davant d'un Athletic sense perill. Una primera part que el Barça ha dominat sobretot amb 15' estel·lars, amb gols de Dembélé de cap, Sergi Roberto i naturalment el gol de Lewandonski copiant-se a si mateix, i assistències de Dembélé que a fet un molt bon partit. La primera part s'ha aturat amb una falta contra Gavi, que l'àrbitre no s'ha dignat de xiular, quant estava davant. Sembla mentida que aquestes accions, siguin permeses perquè deixen un missatge decebedor per tothom.

A la segona part, no ha sigut com la del dijous passat. Les substitucions per donar descans, han mantingut la tensió i Ferran Torres ha fet gol -ja era hora- molt bonic. Un Athletic gris que no ha posat massa por al cor blaugrana. Gols, bones vibracions, però això no és la Champions, el proper   rival es el Bayer, llavors ja veurem a quin equip veiem.

Barça-Vila-real: Jugar a futbol dura 90'!!!

 

No vaig veure la primera part, però si els gols. Robert Lewandowski s'ha convertit en el rei del Barça. La seva capacitat per el gol és formidable. Ell va obrir la llauna i va marcar dos gols enormes, especialment, el primer. El gol d'Ansu Fati va ser d'oportunisme i benvolgut a la tasca de fer gols. Què passa quant ten vas al vestuari amb 3-0?

A la sortida de la segona part, el partit va patir una aturada mental. Ningú volia jugar al futbol. L'actitud del Vila-real va ser sorprenent. Semblava que ja li estava be el 3-0. I el Barça va caure en paràlisi mental. Pedri, juga caminant, mentre Gavi corre 11km. Els canvis per fer descansar a   Lewandowski, i també a Ansu Fati, va permetre veure a Dembélé i Raphinha, jugar sense convicció. Raphinha va fallar un gol a porta buida. Tothom caminant i passant l'estona davant del públic que ell si compleix. Aquesta falta de respecte envers els aficionats és lamentable i impropi de jugadors i entrenadors que permeten aquesta passivitat incomprensible. No val dir que el diumenge han de tornar a jugar, això és una excusa de mal pagador.

R.Madrid-Barça: Bany de realitat

 

I

Una primera part catastròfica del Barça permet al R.Madrid vagi per davant del marcador, amb un comodíssim 2-0. Perquè el R.Madrid a arribat a l'àrea dos cops i ha fet dos gols. Una vegada més una defensa que deixa uns espais ideals per marcar gols a plaer davant de la passivitat defensiva. No hi ha extrems, Pedri necessita descans, va caminant, un Busquets que també va caminant, i uns extrems que xocant amb els laterals que pujant tant que tots ells es fan un embolic. Necessitem canvis a la segona part. Perquè ara per ara el Barça no existeix. El Barça no pot jugar amb espai tant grans, encara no s'han adonat?

II

La segona part ha estat una mica millor per els canvis, però, la defensa segueix sent un malson, Eric, s'ha convertit en el defensa més perillós per Ter Stegen. Molta pilota, però sense perill, així, tots els equips ja li regalen al Barça aquesta manera de jugar. Per fer-li gol, res més cal tres passes amb profunditat i un davanter més sol que un mussol, esperant per fer el gol. Xavi necessita pensar que vol fer. Parlem d'un centra del camp excel·lent, però això no és veritat, jugadors con Kroos, Modric, han fet més feina que els del Barça. Res més son tres punts, però la sensació que dona és que aquest Barça està trencat.