Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juame Cabré. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juame Cabré. Mostrar tots els missatges

dimarts, 1 d’octubre del 2019

Quan arriba la penombra (Cuando llega la penumbra)



Jaume Cabré, Quan arriba la penombra. A tot vent 669, Proa, Barcelona, 2017.



Aquesta col·lecció de contes, tal com ell ho diu, tenen “una atmosfera comuna” (pàg.276), i aquesta és, les històries de mort i assassinats, escampant per els relats.

Això sí, hi ha referències a la pintura, a l’escriptura, els clàssics,, això que és diu art. Maten per un quadre, o un llibre, però també, per venjança, què com diu el tòpic, s’ha de servir sempre freda.

En un petit fragment, hi ha una mena de compendi d’estètica: “ Algun company imprudent va dir però això és literatura i no art, oi? La Granell li va somriure i va dir-nos a tots, però mirant-lo a ell, si el miracle s’esdevé mitjançant les paraules, en diem literatura; si s’esdevé etèriament durant un temps concret, en diem, música; i si el miracle s’esdevé en un espai material concret, en diem pintura, fresc, retaule, escultura... I si el miracle és l’espai que crees, en diem arquitectura. El cas és que hi hagi un miracle.” (pàg.257).

Personatges inquietants, cap dels assassins, és simpàtic. Caps sembla que s’empenedeixi del que ha fet. Sembla que són prou fatxendes per estar-hi contents del que han fet. També hi ha malsons. Potser es un preu força petit per el que han fet.

Parla en el epíleg –molt important-, de contes “supervivents” (pàg.276), perquè en un recull com aquest, l’autor no ha posat altres contes que té al calaix de la taula i què no veuran la llum del dia. Potser si que valdria la pena que també aquest poguéssim sobreviure.

+++++++++

[Esta colección de cuentos, tal como él lo dice, tienen "una atmósfera común" (pág.276), y ésta es, las historias de muerte y asesinatos, esparciendo por los relatos.

Eso sí, hay referencias a la pintura, a la escritura, a los clásicos , eso que se llama arte. Matan por un cuadro, o un libro, pero también, por venganza, que como dice el tópico, se debe utilizar siempre fría.

En un pequeño fragmento, hay una especie de compendio de estética: "Algún compañero imprudente dijo pero esto es literatura y no arte, ¿verdad? La Granell le sonrió y dijo a todos, pero mirando a él, si el milagro ocurre mediante las palabras, lo llamamos literatura; si ocurre etéreamente durante un tiempo concreto, lo llamamos, música; y si el milagro ocurre en un espacio material concreto, lo llamamos pintura, fresco, retablo, escultura ... Y si el milagro es el espacio que creas, lo llamamos arquitectura. El caso es que haya un milagro. "(pág.257).

Personajes inquietantes, ninguno de los asesinos, es simpático. Ninguno parece que se arrepiente de lo que ha hecho. Parece que son bastante sobrados para estar contentos de lo que han hecho. También hay pesadillas. Quizás es un precio bastante pequeño para lo que han hecho.

Habla en el epílogo -muy importante-, de cuentos "supervivientes" (pàg.276), porque en una colección como está, el autor no ha puesto otros cuentos que tiene en el cajón de la mesa y que no verán la luz del día. Quizás si que valdría la pena que también estos pudiéramos sobrevivir.]